dimarts, 21 d’octubre de 2014

El discurs de Quim Monzó

Ironies al discurs:

"Els polítics són grans malabaristes":
En aquest fragment Quim Monzó utilitza la ironia per fer una critica dirigida als polítics, dels quals menysprea la seva forma d'actuar en vers la gent, manipulant el que diuen per al final no dir res.

"Facis una cosa o facis l'altra la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses":
En aquest també utilitza la ironia per fer una crítica, però aquest cop dirigida cap a la societat, sempre massa xafardera i sempre criticant les coses, facis una cosa o l’altra.

"Molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder politicocultural": 
Aquí ens vol dir que a la nostra societat ens deixem influir massa, acaban sotmesos a aquestes idees que no són nostres.

Autors citats al discurs: 

Ordre cronològic:
  • Ramon Llull, edat mitjana, segle XIII.
  • Anselm Turmeda, edat mitjana, segle XIV -XV.
  • Bernat Metge, renaixentista/humanisme, segles XIV - XV.
  • Jordi de Sant Jordi, edat mitjana, segles XIV -XV.
  • Isabel de Villena, edat mitjana, segle XV.
  • Jaume Roig, edat mitjana, segle XV.
  • Joanot Martorell, edat mitjana, segle XV.
  • Àngel Guimerà, romanticisme/realisme/renaixença, segles XIX - XX.
  • Carles Riba, noucentisme, segles XIX-XX.
  • Eugeni d'Ors, noucentisme, segles XIX - XX.
  • Frederic Mistral, renaixença, segles XIX - XX.
  • Jacint Verdaguer, renaixença, segles XIX - XX.
  • Joan Maragall, modernisme, segles XIX - XX.
  • Josep Carner, noucentisme, segles XIX - XX.
  • Josep Maria de Sagarra, noucentisme, segle XIX - XX.
  • Josep Pla, novel·lista, segles XIX- XX.
  • J.V. Foix, avantguardista, segles XIX - XX.
  • Llorenç Villalonga, novel·lista, segles XIX -XX.
  • Narcís Oller, realisme/naturalisme/modernisme, segles XIX - XX.
  • Joan Brossa, avantguardista/neosurrealisme, segle XX.
  • Joan Sales, novel·lista, segle XX.
  • Mercè Rodoreda, novel·lista, segle XX.

1 comentari: